EL MINUT DE GLÒRIA DE LA JUDIT

La veritat és que quan vaig començar a fer el minut de glòria estava una mica nerviosa perquè feia bastant que no parlava davant d’una classe, però a mesura que ho anava explicant els nervis em marxaven i al final em va agradar molt.

No se perquè però quan vaig acabar l’exposició em van fer moltes preguntes i això em va agradar.

El més estrany és que justament del que em van fer més preguntes va ser de la meva prova preferida, perquè jo ho feia de l'atletisme i això em va agradar encara més, o sigui que en general em va agradar molt.